Benvinguts a la Parròquia Santa Maria d'Olesa de Montserrat

Noticies d'actualitat

Parròquia Olesa

Des de la parròquia volem que tots els nostres fidels puguin viure la Setmana Santa de la millo manera. i és per això que tot seguit us informem dels diferents mitjans de comunió amb els quals podreu seguir els actes liturgics d'aquesta setmana tant important per a tots els cristians. DIUMENGE DE RAMS Missa de la Passió del Senyor des de Roma a les 11h [...] Llegir més

La Setmana Santa a Montserrat

La Setmana Santa a Montserrat, en directe per les TV de la Xarxa de Comunicació Local i Montserrat RTV Tots els oficis del Tridu Pasqual, a través de Montserrat RTV (www.montserratcomunicacio.cat) i les TV locals de Catalunya; Ràdio Estel en retransmetrà els habituals i la Vetlla Pasqual, mentre que TV3 oferirà les eucaristies de Rams i de Pasqua Mont [...] Llegir més

Capelles de la Miraculosa

Fa molts anys que les Germanes Paüles van promoure a Olesa la devoció a la Mare de Déu, sota l’advocació de la Miraculosa. En capelletes que visitaven les famílies es va anar estenent aquesta devoció fins a ésser una tradició entranyable que encara continua. Quan la tardor passada, atenent la salut i el benestar de les Germanes, elles ens van haver de deixar [...] Llegir més

Grup de joves

La parròquia d’Olesa de Montserrat ofereix als adolescents i joves la possibilitat de formar part de grups on es comparteix la fe i es creix en un ambient de respecte i amistat. “Al Regne del cel li passa com a un tresor amagat en un camp: quan un home el troba, l’amaga i, ple de joia, se’n va, ven tot el que té i compra aquell camp” (Mt 13,44). L’Església [...] Llegir més

Peregrinació a Terra Santa

Des de Càritas parroquial i juntament amb la parròquia, s’organitza per al proper estiu una peregrinació a Terra Santa. El viatge, de 8 dies de durada, permetrà recórrer els passos de Jesús per la seva terra i descobrir els espais sagrats que, durant segles, l’Església ha venerat. INSCRIPCIONS Parròquia de Sta. Maria (Despatx de Càritas): dimecres i divendres [...] Llegir més

Trobada arxiprestal

Trobada arxiprestal Diumenge 26 de gener de 2020 Parròquia Santa Maria d’Olesa de Montserrat 10.00 Acollida i pregaria. 10.15 Conferència per Glòria Barrete i Vélez. “Renovació eclesial amb el Papa Francesc” 11.15 Taula rodona. 12.30 Eucaristia. 14.00 Dinar de germanor. 15.00 Pel·lícula. 16.30 Vespres i comiat. Si estàs interessats en assistir, truca al 6402 [...] Llegir més

Actes d'aquest mes

Setmana Santa a Montserrat

Tots els oficis del Tridu Pasqual, a través de Montserrat RTV (www.montserratcomunicacio.cat) i les TV locals de Catalunya;
Ràdio Estel en retransmetrà els habituals i la Vetlla Pasqual, mentre que TV3 oferirà les eucaristies de Rams i de Pasqua

Montserrat, març de 2020. Les celebracions litúrgiques del Tridu Pasqual que tindran lloc a la Basílica de Santa Maria podran seguir-se en directe, únicament, a través de la ràdio, la TV o per internet. Cal recordar que, donada la situació excepcional d’estat d’alarma que estem vivint a causa del COVID-19 (coronavirus), els oficis religiosos se celebren sense l’assistència de fidels, per la qual cosa només es poden seguir a través dels mitjans de comunicació. Per tant, Montserrat RTV(www.montserratcomunicacio.cat) oferirà en directe la totalitat dels actes de culte per streaming a Montserrat TV i les TV de la Xarxa de Comunicació Local (TV locals de Catalunya) emetran els principals del Tridu Pasqual: la Benedicció dels Rams i la Missa del diumenge 5 d’abril, a les 11h; la Missa de la Cena del Senyor, de Dijous Sant, a les 18.30h; la Celebració de la Passió del Senyor, de Divendres Sant, a les 17h; la Vetlla Pasqual, de Dissabte Sant, a les 22h; i la Missa de Pasqua, diumenge 12 d’abril, a les 11h.

 

Diumenge de Rams, 5 d’abril

7.30h Laudes (MRTV i Ràdio Estel)
11h Benedicció dels Rams i Missa conventual (MRTV, Xarxa de TV Locals i TV3) 18.45h Ofici de Vespres (MRTV)

Dijous Sant, 9 d’abril

7.30h Ofici de Laudes (MRTV i Ràdio Estel)
18.30h Missa de la Cena del Senyor (MRTV i Xarxa de TV Locals)
 

Divendres Sant, 10 d’abril

8h Ofici de Lectura i Laudes (MRTV i Ràdio Estel)
17h Celebració de la Passió del Senyor (MRTV i Xarxa de TV Locals)

Dissabte Sant, 11 d’abril

8h Ofici de Lectura i Laudes (MRTV i Ràdio Estel)
18h Ofici de Vespres (MRTV)
22.10h Vetlla Pasqual (MRTV, Xarxa de TV locals i Ràdio Estel)

Diumenge de Pasqua, 12 d’abril

8.30h Oficio de Laudes i Regina Caeli (MRTV i Ràdio Estel)
11h Missa del Dia de Pasqua (MRTV, Xarxa de TV Locals i TV3) 18.45h Ofici de Vespres (MRTV)

MRTV: Montserrat Ràdio TV (www.montserratcomunicacio.cat).

Mirades que salven

MIRADES QUE SALVEN

Homilia del P. Lluís Juanós, monjo de Montserrat a la Missa conventual comentant els textos del dimarts de la cinquena setmana de Quaresma: Nm 21,4-9 / Jn 8,21-30

La incertesa, el cansament i el desànim formen part de la nostra condició humana, i per això mateix també són aspectes amb què haurem de fer front en la nostra vida cristiana i en el nostre camí cap a la Pasqua definitiva.

Aquests dies de confinament ens preguntem amb incertesa com i quan acabarà aquesta situació.  El cansament i el desànim són presents en moltes persones i aquesta experiència no només es redueix a la situació present. Es repeteix al llarg de la història.
El poble d’Israel, el poble que Déu s’escollí per heretat, no n’estigué exempt i el veiem fent camí cap a la terra promesa sortint de l'esclavitud d'Egipte. La incertesa, el cansament i el desànim també van acabar la seva paciència i malparlaven contra Déu i contra Moisès: Per què ens vau fer sortir d'Egipte, si hem de morir en aquest desert? No hi ha pa ni aigua, i ja estem fastiguejats d'aquest menjar tan miserable. (Nm 21,5).

El camí dels israelites a través del desert, com també el camí dels qui creiem en Jesucrist, és també un camí d'alliberament, un camí vers una nova vida però sovint xoca amb una realitat que no esperàvem i la temptació de la murmuració sempre està a l’aguait: per què Déu ho permet, per què no actua a favor nostre, on és ara? i el desànim, com als israelites, ens deforma la realitat que vivim presentant-nos com a enganyoses les promeses de Déu. Aleshores, ens diu el relat, que el Senyor envià serps verinoses que els picaven, i molta gent d'Israel moria. Moisès va fer una serp de coure, la va posar en forma d'estendard, i tothom qui havia estat picat, si mirava la serp de coure, salvava la vida. (Nm 21,6.9).

Moltes vegades no entenem els designis de Déu, ni entenem com podien ser guarits dels seus mals els israelites que miraven la serp, però sabem que més enllà del mal, hi ha una esperança; més enllà del sofriment o de la fragilitat de la nostra condició humana, hi han mirades que salven, i aquests dies ho veiem en mil i una situacions. Si ho mirem bé, Déu, per molt amagat que ens sembli, també s’hi fa present.

Hi han mirades que veuen més enllà d’un mateix i es fan sensibles a les necessitats dels altres, sense estalviar temps ni recursos. Mirades dels qui viuen generosament la seva entrega al servei dels malalts i afectats pel Covid-19, exposant la pròpia vida. Mirades dels qui saben transmetre pau i serenitat als qui pateixen als hospitals, als qui se’ls fan eterns els dies i hores de confinament. Mirades i presències dels qui davant d’un malalt que agonitza són els únics que poden dir-li un adéu amb llàgrimes d’impotència. Però també hi han mirades egoistes dels qui no saben veure més enllà dels propis interessos o privilegis i que paradoxalment, en les circumstàncies que vivim, fan que prenguin més relleu feines humils i poc valorades i tants gestos desinteressats i altruistes que s’escampen arreu, atiant els brins d’humanitat que creixen enmig de tota aquesta confusió.

Sí, hi ha mirades que salven, mirades generoses que ens humanitzen i ens són una crida a ser millors, a ser solidaris i saber que més enllà de la por i el desànim, tot anirà bé!

Any rere any, l’Església ens proposa de refer el camí quaresmal per poder tornar a celebrar una nova Pasqua i veiem que la natura, aliena als nostres destrets, segueix el seu curs, i d’un nou hivern en segueix una nova primavera, com una alternança metafòrica de mort i vida; una Vida que se’ns dóna a mans plenes gràcies a la mort i la resurrecció de Crist.

Pocs dies falten per a celebrar aquests misteris i una vegada més, com un estendard enlairat als nostres ulls, venerarem la creu de Jesús, on ell “portava les nostres malalties i havia pres damunt seu els nostres dolors” (Is 53,4).

Tant de bo que el nostres ulls fixin en ell la mirada i reconeguem en el seu esguard salvador, qui som nosaltres i qui és ell; què ens cal canviar en el nostre capteniment per veure i entendre que l'amor i la compassió és allò que ens fa més propers a la manera de fer de Déu i dóna valor etern a tota vida.

Evangeli del Diumenge

Diumenge 05 - 04 - 2020

Dia litúrgic: Diumenge de Rams (A)


Text de l'Evangeli (Mt 26,14—27,66): En aquell temps, un dels Dotze, l'anomenat Judes Iscariot, se n'anà a trobar els grans sacerdots i els digué: «Què esteu disposats a donar-me si us entrego Jesús?». Ells li van oferir trenta monedes de plata. I des d'aleshores Judes buscava una ocasió per entregar-lo.

El primer dia dels Àzims, els deixebles anaren a dir a Jesús: «On vols que et fem els preparatius per a menjar el sopar pasqual?». Ell respongué: «Aneu a la ciutat, a casa de tal, i digueu-li: ‘El Mestre diu: La meva hora és a prop. Faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a casa teva’. Els deixebles van complir el que Jesús els havia ordenat i prepararen el sopar pasqual.

Arribat el capvespre, Jesús es posà a taula amb els Dotze. Mentre sopaven, digué: «Us ho asseguro: un de vosaltres em trairà». Molt entristits, li anaven preguntant, l'un rere l'altre: «¿No sóc pas jo, Senyor?». Jesús respongué: «Un que suca amb mi al mateix plat és el qui em trairà. El Fill de l'home se'n va, tal com l'Escriptura ha dit d'Ell, però ai de l'home que el traeix! Més li valdria no haver nascut». Judes, el qui el traïa, li preguntà: «¿No sóc pas jo, rabí?». Ell li respongué: «Tu ho has dit».

Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i, tot donant-lo als deixebles, digué: «Preneu, mengeu-ne: això és el meu cos». Després prengué una copa, digué l'acció de gràcies i els la donà tot dient: «Beveu-ne tots, que això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tothom en remissió dels pecats. Us asseguro que des d'ara ja no beuré d'aquest fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou amb vosaltres en el Regne del meu Pare».

Després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres. Llavors Jesús els digué: «Aquesta nit, davant el que em passarà, tots vosaltres fallareu, perquè diu l'Escriptura: ‘Mataré el pastor, i es dispersaran les ovelles del ramat’. Però quan hauré ressuscitat aniré davant vostre a Galilea». Pere li va contestar: «Ni que tots fallin, jo no fallaré pas». Jesús li digué: «T'ho asseguro: aquesta mateixa nit, abans no canti el gall, m'hauràs negat tres vegades». Llavors Pere li diu: «Ni que em calgui morir amb tu, no et negaré». I tots els altres deixebles digueren el mateix.

Llavors Jesús va arribar amb els deixebles en un terreny anomenat Getsemaní, i els digué: «Seieu aquí mentre vaig allà a pregar». Va prendre amb Ell Pere i els dos fills de Zebedeu, i començà a sentir tristor i abatiment. Llavors els digué: «Sento a l'ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi». S'avançà un tros enllà, es prosternà amb el front a terra i pregava dient: «Pare meu, si és possible, que aquesta copa s'allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull, sinó com tu vols». Després va cap als deixebles i els troba dormint. Diu a Pere: «Així, doncs, ¿no heu estat capaços de vetllar una hora amb mi? Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L'esperit de l'home és prompte, però la seva carn és feble». Se n'anà per segona vegada i va pregar dient: «Pare meu, si aquesta copa no pot passar lluny sense que jo la begui, que es faci la teva voluntat». Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven. Els deixà i se'n tornà a pregar per tercera vegada, dient les mateixes paraules. Llavors va cap als deixebles i els diu: «Dormiu ara i reposeu! S'acosta l'hora, i el Fill de l'home serà entregat en mans dels pecadors. Aixequeu-vos, anem! El qui em traeix ja és aquí».

Encara Jesús parlava quan va arribar Judes, un dels Dotze. L'acompanyava molta gent, armada amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots i dels notables del poble. El qui el traïa els havia donat aquest senyal: «És el qui jo besaré: deteniu-lo». Tot seguit es va acostar a Jesús i li digué: «Salve, rabí!». I el besà. Jesús li digué: «Company, estigues pel que has de fer». Llavors s'abraonaren sobre Jesús i el detingueren. Però un dels qui anaven amb Ell desembeinà tot seguit l'espasa i, d'un cop, tallà l'orella al criat del gran sacerdot. Jesús li diu: «Torna l'espasa a la beina, que tots els qui empunyen l'espasa, per l'espasa moriran.¿Et penses que no puc demanar ajut al meu Pare? Ara mateix m'enviaria més de dotze legions d'àngels. Però llavors, com es complirien les Escriptures, segons les quals cal que sigui així?». En aquella mateixa hora, Jesús digué a la gent: «Heu sortit a agafar-me armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Cada dia m'asseia al temple per ensenyar i no em vau detenir. Però tot això ha passat perquè es complís el que hi ha escrit en els llibres dels Profetes». Llavors tots els deixebles l'abandonaren i fugiren.

Els qui havien detingut Jesús se'l van endur a casa de Caifàs, el gran sacerdot, on s'havien reunit els mestres de la Llei i els notables. Pere el seguia de lluny, fins que va arribar al pati de la casa del gran sacerdot. Hi entrà i s'assegué amb els guardes per veure quin seria el desenllaç. Els grans sacerdots i tot el Sanedrí buscaven una falsa declaració contra Jesús per condemnar-lo a mort, però no en van trobar cap, tot i que es van presentar molts falsos testimonis. Finalment se'n presentaren dos que van declarar: «Aquest va dir: ‘Puc destruir el santuari de Déu i reconstruir-lo en tres dies’».

Llavors el gran sacerdot s'aixecà i va dir a Jesús: «¿No contestes res? Què en dius, de les acusacions que aquests et fan?». Però Jesús callava. El gran sacerdot li digué: «Et conjuro pel Déu viu que ens diguis si tu ets el Messies, el Fill de Déu!». Jesús li respon: «Tu ho has dit. Us ho asseguro: des d'ara veureu el Fill de l'home assegut a la dreta del Totpoderós i venint sobre els núvols del cel». Aleshores el gran sacerdot s'esquinçà els vestits exclamant: «Ha blasfemat! Per què necessitem més testimonis? Ara mateix acabeu de sentir la blasfèmia. Què us en sembla?». Ells respongueren: «Mereix pena de mort!». Llavors es posaren a escopir-li a la cara i a donar-li cops de puny. Altres li pegaven bufetades tot dient: «Fes de profeta, Messies! Endevina qui t'ha pegat!».

Mentrestant, Pere s'estava assegut a fora, al pati. Se li va acostar una criada i li digué: «Tu també hi anaves, amb Jesús, el Galileu». Però ell ho negà davant de tothom: «No sé de què parles». Quan Pere sortia cap al portal, una altra criada el veié i digué als qui eren allí: «Aquest anava amb Jesús, el Natzarè». Pere ho tornà a negar tot jurant: «No conec aquest home». Poc després, els qui eren allí es van acostar a Pere i li digueren: «És veritat que tu també ets d'ells: si fins i tot se't nota per l'accent amb què parles!». Llavors es posà a maleir i a jurar dient: «Jo no conec aquest home!». A l'instant va cantar el gall. Pere es va recordar d'allò que Jesús li havia dit: «Abans no canti el gall, m'hauràs negat tres vegades». I així que va ser fora va plorar amargament.

Quan va despuntar el dia, tots els grans sacerdots i els notables del poble van prendre l'acord de condemnar Jesús a mort. I després de fer-lo lligar, se'l van endur i l'entregaren a Pilat, el governador.

Aleshores Judes, el qui l'havia traït, quan veié que l'havien condemnat, es penedí del que havia fet. Va retornar les trenta monedes de plata als grans sacerdots i als notables, i els digué: «He pecat entregant a la mort un innocent». Però ells li contestaren: «I a nosaltres què ens importa? Això és cosa teva!». Ell va llençar les monedes al santuari i sortí. Se'n va anar i es va penjar. Els grans sacerdots recolliren les monedes tot dient-se: «No és permès de tirar-les al tresor del temple, perquè són preu de sang». Llavors van prendre l'acord de comprar amb aquells diners el Camp del Terrisser per sepultar-hi els forasters. Per això, fins al dia d'avui aquell camp s'anomena “Camp de Sang”. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies: «Prengueren les trenta monedes, el preu d'aquell que alguns israelites havien avaluat, i les donaren a canvi del Camp del Terrisser, tal com m'havia ordenat el Senyor».

Jesús comparegué davant el governador. El governador el va interrogar: «¿Tu ets el rei dels jueus?». Jesús li respongué: «Tu ho dius». Però Jesús no contestava res a les acusacions que li feien els grans sacerdots i els notables. Aleshores Pilat li diu: «¿No sents quants testimonis presenten contra tu?». Però Jesús no li va respondre res sobre cap acusació, i el governador n'estava tot sorprès.

Cada any, per la festa de Pasqua, el governador tenia el costum de deixar lliure el pres que la gent volia. Llavors tenien un pres famós, un tal Barrabàs. Quan la gent, doncs, s'hagué reunit, Pilat els digué: «Qui voleu que us deixi lliure, Barrabàs, o Jesús, l'anomenat Messies?». Deia això perquè sabia que li havien entregat Jesús per enveja. Mentre Pilat era al tribunal, la seva dona li féu arribar aquest missatge: «Desentén-te del cas d'aquest just. Avui, en somnis, he patit molt per causa d'Ell».

Mentrestant els grans sacerdots i els notables van convèncer la gent que reclamessin Barrabàs i fessin matar Jesús. El governador els preguntà: «Quin d'aquests dos voleu que us deixi lliure?». Ells respongueren: «Barrabàs!». Pilat els diu: «I de Jesús, l'anomenat Messies, què n'he de fer?». Tots van respondre: «Que el crucifiquin!». Ell replicà: «Però quin mal ha fet?». Ells cridaven encara més fort: «Que el crucifiquin!». Pilat, veient que no en treia res i que més aviat començava un avalot, es rentà les mans amb aigua davant la gent i els va dir: «Jo sóc innocent de la sang d'aquest home. Això és cosa vostra». Tot el poble respongué: «Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills!». Llavors els deixà lliure Barrabàs i, després de fer assotar Jesús, el va entregar perquè fos crucificat.

Els soldats del governador es van endur Jesús dins el pretori i reuniren al seu voltant tota la cohort. El van despullar, el cobriren amb una capa de color escarlata i li posaren al cap una corona d'espines que havien trenat, i a la mà dreta una canya. S'agenollaven al seu davant i l'escarnien dient: «Salve, rei dels jueus!». Després li escopien, prenien la canya i li pegaven al cap. Acabada la burla, li tragueren la capa, li posaren els seus vestits i se l'endugueren per crucificar-lo.

Quan sortien van trobar un home de Cirene, que es deia Simó, i l'obligaren a portar la creu de Jesús. Arribats en un indret anomenat Gòlgota —que vol dir “lloc de la Calavera”—, li donaren a beure vi barrejat amb fel; Ell el va tastar, però no en volgué beure. Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits jugant-se'ls als daus. I s'estaven asseguts allà custodiant-lo. Damunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemna: «Aquest és Jesús, el rei dels jueus». Juntament amb Ell foren crucificats dos bandolers, l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra. Els qui passaven per allí l'injuriaven movent el cap amb aires de mofa i dient: «Tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva't a tu mateix, si ets Fill de Déu, i baixa de la creu!». També els grans sacerdots se'n burlaven, amb els mestres de la Llei i els notables, tot dient: «Ell que va salvar-ne d'altres, a si mateix no es pot salvar! És rei d'Israel: que baixi ara de la creu i creurem en ell! Ha confiat en Déu: que l'alliberi ara, si tant se l'estima! Ell, que va dir: ‘Sóc Fill de Déu’!». Els bandolers que havien estat crucificats amb Ell l'insultaven de la mateixa manera.

Des del migdia fins a les tres de la tarda es va estendre una foscor per tota la terra. I cap a les tres de la tarda, Jesús va exclamar amb tota la força: «Elí, Elí, ¿lemà sabactani?» —que vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat?». En sentir-ho, alguns dels qui eren allí deien: «Aquest crida Elies». De seguida un d'ells corregué a prendre una esponja, la xopà de vinagre, la posà al capdamunt d'una canya i la hi donava perquè begués. Els altres deien: «Deixa, a veure si ve Elies a salvar-lo». Però Jesús tornà a cridar amb tota la força, i va expirar.

Llavors la cortina del santuari s'esquinçà en dos trossos de dalt a baix; la terra tremolà, les roques s'esberlaren; els sepulcres s'obriren, i molts cossos dels sants que hi reposaven van ressuscitar. Sortiren dels sepulcres i, després de la resurrecció de Jesús, van entrar a la ciutat santa i s'aparegueren a molts. El centurió i els qui amb ell custodiaven Jesús, veient el terratrèmol i tot el que havia passat, van agafar molta por i deien: «És veritat: aquest era Fill de Déu». També hi havia allà moltes dones que s'ho miraven de lluny estant. Havien seguit Jesús des de Galilea i li prestaven ajut. Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume i de Josep, i la mare dels fills de Zebedeu.

Arribat el capvespre, vingué un home ric d'Arimatea, que es deia Josep i era també deixeble de Jesús. Aquest anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús, i Pilat va manar que l'hi donessin. Josep prengué el cos, l'embolcallà amb un llençol per estrenar i el va dipositar en un sepulcre nou, que ell s'havia fet tallar a la roca. Després va fer rodolar una gran pedra a l'entrada del sepulcre i se n'anà. També eren allà Maria Magdalena i l'altra Maria, assegudes enfront del sepulcre.

El dissabte, l'endemà del dia de la preparació, els grans sacerdots i els fariseus es reuniren i anaren a trobar Pilat per dir-li: «Senyor, ens hem recordat que aquell impostor, quan encara vivia, va dir: ‘Al cap de tres dies ressuscitaré’. Dóna ordre, doncs, que assegurin el sepulcre fins al tercer dia, no fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i després diguessin al poble: ‘Ha ressuscitat d'entre els morts’. Seria una impostura pitjor que la primera». Pilat els digué: «Aquí teniu una guàrdia. Aneu al sepulcre i assegureu-lo tan bé com sapigueu». Ells anaren al sepulcre i l'asseguraren segellant-ne la pedra de l'entrada i posant-hi la guàrdia.

«¿Tu ets el rei dels jueus?»

Setmana Santa

Des de la parròquia volem que tots els nostres fidels puguin viure la Setmana Santa de la millor manera. i és per això que tot seguit us informem dels diferents mitjans de comunió amb els quals podreu seguir els actes litúrgics d'aquesta setmana tant important per a tots els cristians.

DIUMENGE DE RAMS

Missa de la Passió del Senyor des de Roma a les 11h (La 2 de TVE, 13TV), des de Montserrat a les 11h (TV3, La Xarxa*, MRTV*) i des de la Catedral de Barcelona a les 12h (Ràdio Estel).

DIJOUS SANT

Missa del Sant Sopar des de Roma a les 18h (La2 de TVE, 13TV), des de Montserrat a les 18:30h (La Xarxa, MRTV) i des de la Catedral de Barcelona a les 18.30h (Ràdio Estel)

DIVENDRES SANT

Celebració de la Passió des de Roma a les 18h (La2 de TVE, 13TV), des de Montserrat a les 17h (La Xarxa, MRTV) i des de la Catedral de Barcelona a les 17h (Ràdio Estel). Viacrucis des de Roma a les 21h (La2 de TVE, 13TV).

DISSABTE SANT

Vetlla Pasqual des de Roma a les 21h (La2 de TVE, 13TV) i des de Montserrat a les 22:10h (La Xarxa, MRTV i Ràdio Estel)

DIUMENGE DE PASQUA

Missa des de Roma a les 11h (La2 de TVE, 13TV), des de Montserrat a les 11h (TV3, La Xarxa, MRTV) i des de la Catedral de Barcelona a les 12h (Ràdio Estel).

*La Xarxa de televisions locals (Penedès TV, Canal blau...) * MRTV: Montserrat Televisió (internet)

Dia litúrgic: Diumenge de Rams

Crist Rei: l'autoritat per a servir

Mn. Antoni CAROL i Hostench
(Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Espanya)

Avui l'Església —tot llegint la Passió de Jesucrist— recorda les seves darreres hores a Jerusalem. El reben com a Rei. Arriba, però, muntant un ruquet! Així és el nostre Rei-Jesús. Durant aquelles hores ens regalà l'Eucaristia —en l'Última Cena—, pregà Déu-Pare per nosaltres a l'Hort de Getsemaní, fou injustament maltractat i lliurà la seva vida a la Creu. No s'enfadà; ho acceptà tot en silenci i amb humilitat.

Jesucrist és Rei per a la pau. Les seves "armes" són: oració, serenor, ordre... Amb aquestes virtuts hom arriba a una felicitat profunda. A la Creu, Jesús pateix sense fer patir. Hi és serè perquè obeeix el seu Pare i perquè està salvant els homes. Aquí descobrim el sentit de l'autoritat: servir a la societat per al bé de les persones.

—Avui et demano, Déu-Rei, que tots —pares, autoritats, professors— sapiguem manar per a servir, que tots —fills, ciutadans, alumnes— sapiguem obeir també per a servir.

Avisos!!

Respecte les celebracions de misses i actes litúrgics, quedan suprimides fins nova ordre pel motiu que tots coneixem.

Pel propers diumenges NO hi haura missa a la residencia.