El racó del Mossèn

Aquest espai explica les activitats pastorals de Mn. Esteve, rector.

Crònica parroquial

ACTIVITATS PASTORALS DE MN. ESTEVE

Cada dia: 8.00 Missa a la capella de les Hospitalàries de Martorell. Matins: Assistència al malalts de l’Hospital del Sagrat Cor. Rep visites al despatx.
Dimecres i divendres: Visites al despatx parroquial d’Olesa de Montserrat.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 

La primera comunió

En aquests diumenges de primavera té lloc, a nombroses parròquies, la celebració de les primeres comunions. Malgrat la creixent secularització de la nostra societat, nens i nenes de tots els ambients
socials reben massivament el sagrament de l’Eucaristia. Una elevada participació que pot ser positiva però que, com sabem, per a molts no significa el que hauria de significar.
Pares que no es preocupen ordinàriament per la formació religiosa dels fills, que viuen aliens a l’experiència religiosa en les seves vides, que no assisteixen ordinàriament a l’Eucaristia dominical, que no celebren la seva fe ni en comunitat ni en la intimitat, que no valoren la joiosa experiència de l’encontre amb Jesucrist... es manifesten incondicionals a l’hora de decidir que els fills prenguin la comunió: es dóna per descomptat perquè és present en l’ambient social.

 

Malgrat els lloables esforços de molts pares en un altre sentit, la gran majoria veuen el consumisme irremeiablement associat a la primera comunió del fill, que així es converteix en una ocasió per a l’ostentació i la despesa desorbitada. Vestits caríssims -que no tenen cap relació amb el significat del sagrament-, regals, grans àpats a restaurants, fotografies, vídeo, potser també orquestra i ball... On queda el sentit religiós?


En primer lloc, la celebració de la primera comunió hauria de transmetre una experiència  joiosa de la presència de Déu entre nosaltres. Com salvar aquest aspecte enmig de fotògrafs, nervis i assistents ocasionals?
Segon, no se li pot demanar tot a la parròquia. En la preparació d’aquestes celebracions, hi haurien
d’estar presents les comunitats cristianes. I, sobretot, els pares, que som els primers educadors dels fills, cosa que tenim molt clara quan es tracta de geografia, d’història o de matemàtiques. No ens hauríem de desentendre d’una manera tan notable del que es refereix a la fe, l’esperança i la caritat. Un suspens provoca en la família una convulsió.
A més, què passa l’endemà? És necessari proporcionar al nen o la nena una continuïtat. És a dir, un ambient proper en què pugui créixer la seva fe: grups de confirmació, moviments, comunitats, grups parroquials, d’escola o d’institucions religioses, que conflueixin en l’àmplia comunitat diocesana.

 

I la primera comunió és, sobretot, l’encontre amb Jesús, company de vida, obert completament als germans. Que aquesta experiència s’obri camí en els petits no és possible a través del malbaratament
ostentós, sinó d’una fe viscuda en família.