El racó del Mossèn

Aquest espai explica les activitats pastorals de Mn. Esteve, rector.

ACTIVITATS PASTORALS DE MN. ESTEVE

Cada dia: 8.00 Missa a la capella de les Hospitalàries de Martorell. Matins: Assistència al malalts de l’Hospital del Sagrat Cor. Rep visites al despatx.
Dimecres i divendres: Visites al despatx parroquial d’Olesa de Montserrat.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

El veritable poder té aquest nom:
AMOR

No és extrany que en les converses amicals es faci present el tema del poder. La realitat porta a col·lació aquest tema cada dia. Un company, no fa gaire, subratllava el punt de malignitat que comporta, en moltes ocasions, l’exercici del poder, fins i tot el més democràtic que puguem imaginar. La vida és com és. EI poder té nom de força. Recordo encara el que vaig llegir en la meva adolescència i que la vida m’ha anat confirmant: “La passió més gran dels homes és el poder.”

EI poder fàcilment fascina i enlluerna. Pot “passar” tant de la raonabilitat com del bé comú. Fins i tot, es disfressa de bé general per a tots. EI meu amic em deia que, a vegades, pensava que el poder tenia quelcom de diabòlic.

Les noticies dels mitjans de comunicació porten les noves de les intrigues per assolir el poder i sostenir-s’hi. Quan, en realitat, estar al davant, ha de ser un servei generós i abnegat pel bé de tots. Obrir els diaris i sentir les cròniques de la radio o de la televisió significa estar davant d’un espectacle dantesc. Se citen la mentida, la calúmnia, la difamació, l’esperit de venjança Tot hi és present. Els poderosos solen emprar els mateixos sistemes dels adversaris. És allò de “si m’embrutes, t’emmascaro”. EI convenciment que qui crida més té la raó. Una agressivitat que no té justificació. Sempre és curiós cercar els perquès de molts actes poderosos. També nosaltres podem caure a les dents trituradores del poder. L’escàndol del poder social i econòmic
és freqüent en la història i avui. AI cap i a la fi, em deia el meu amic, la història és un llarg discurs
sobre la disputa pel poder. Però resulta tan difícil retenir les lliçons de la historia! Les generacions que es van succeint cauen en els mateixos paranys. Quantes vegades, després d’una guerra, s’ha dit: això no passarà mai mes! I ha tornat a succeir. Per manca de memòria històrica i per afany de poder.

Ens calen, com el pa de cada dia, homes i dones dotats de serenor, capaços de lliurar-se a la realització del bé comú. Homes i dones coneixedors de la història, per tal d’evitar els miratges del poder. Evangèlicament, regnar és servir, i ser el primer consisteix a ser el darrer. L’exemple del Crist del lavatori dels peus als deixebles i de l’escena de la seva injusta mort és una realitat transparent. EI qui ho tenia tot a les seves mans s’humilià i es va fer servent.

EI veritable poder té un nom: amor. La revelació cristiana és ben categòrica: la omnipotència divina es manifesta especialment en el seu amor i la seva misericòrdia envers nosaltres.

Purifiquem les ànsies del poder. Contrarestem tot el que puguin ser aspectes inhumans. Tractem els altres tal com
ens agrada que ens tractin a nosaltres.


Esteve Fernández García,
Rector d’Olesa de Montserrat.