El racó del Mossèn

Aquest espai explica les activitats pastorals de Mn. Esteve, rector.

ACTIVITATS PASTORALS DE MN. ESTEVE

Cada dia: 8.00 Missa a la capella de les Hospitalàries de Martorell. Matins: Assistència al malalts de l’Hospital del Sagrat Cor. Rep visites al despatx.
Dimecres i divendres: Visites al despatx parroquial d’Olesa de Montserrat.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Expliquen que el P. Estanislau, quan era a l’ermita de la Santa Creu, una vegada va rebre una visita d’una persona que li va demanar: Pare, quin és el sentit de la vida? Ell li va contestar: “La vida no té sentit, té el sentit que tu li dones”. El teu desig és el que li dóna sentit. Un desig concretat en una forma i sempre en relació amb tota la humanitat.


Trobo que és una contesta engrescadora. El sentit de la nostra vida, i de la vida en general, no ens ve donat des de fora, des del que fem: el nostre treball, la nostra professió, ni tant sols la nostra opció de vida. Tot això és un mitjà que ens hi pot ajudar, però el sentit és a dins nostre. No us recorda això les paraules de Jesús a la samaritana? El qui begui l’aigua que jo li donaré, és convertirà dins d’ell en una
font d’on brollarà vida eterna. El sentit de la pròpia vida ningú o el pot donar a un altre, és únic per a cadascú com són úniques les circumstàncies, la història, la família, la cultura, el temperament… Això ens posa al davant una tasca apassionant.


Nosaltres donem sentit a la nostra vida quan som el que volem ser, quan deixem que el nostre desig profund es vagi fent conscient i vagi prenent forma. Més que una meta, és un camí, un dinamisme, una orientació. A poc a poc anem esdevenint el que volem ser i sempre, és més el que volem ser que el que som.


Sigui quina sigui la nostra circumstància, donem sentit a la nostra vida quan deixem pas al nostre desig d’estimar i de ser estimats. Cada un dels nostres actes, fets amb amor, és un acte creador, ens estem construint a nosaltres mateixos i construïm un món segons el desig de Déu. La tensió entre el que som i el que volem ser, és l’estímul que ens anima, és la força que ens estira cap a davant, que ens fa aixecar cada vegada que caiem, que ens manté en una actitud constant de perdó i de misericòrdia. Aquesta ens dóna consciència que estem en camí. La fita és sempre més enllà, inabastable, com el nostre Déu, proper i transcendent alhora. Aquesta visió la podem anomenar també conversió, perquè ens fa constatar amb
lucidesa i sinceritat la diferència que hi ha entre el que som i el que volem ser. I, a la mesura que anem acceptant el que som, aprenem també a estimar, a valorar les diferències del altres i prenem consciència del valor de cada persona, única com jo.


Aquesta camí no el fem sols, nosaltres podem mantenir viu el nostre desig perquè està sostingut per l’Esperit que és dins nostre. Ell és la font promesa per Jesús. Ell s’ajunta el nostre esperit. Ell és la vida
d´on brolla vida eterna.
 

  Esteve Fernández García,

    Rector d’Olesa de Montserrat.