El racó del Mossèn

Aquest espai explica les activitats pastorals de Mn. Esteve, rector.

ACTIVITATS PASTORALS DE MN. ESTEVE

Cada dia: 8.00 Missa a la capella de les Hospitalàries de Martorell. Matins: Assistència al malalts de l’Hospital del Sagrat Cor. Rep visites al despatx.
Dimecres i divendres: Visites al despatx parroquial d’Olesa de Montserrat.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 

                                                                                Lloc únic de Déu


“Això és el meu cos” digué Jesús, preneu-lo. Mai arribarem a copsar l’abast d’aquestes paraules, el sentit de les quals, va molt més enllà del que la nostra ment i el nostre cor puguin imaginar. Són com la punta d’un iceberg enfonsat en la fondària infinita de l’amor de Déu. Són l’última conseqüència del projecte de l’Encarnació de Déu.


Jesús hauria pogut dir: us deixo els meus coneixements, la meva doctrina, la meva experiència, el record
de la meva història. Jesús diu: “Això és el meu cos”, és a dir, us entrego tota la meva persona, la meva manera de mirar, de tocar, d’escoltar, de pregar, d’estar present i de situar-me en el món.


Com va viure Jesús, en la seva corporalitat, la relació amb Déu i amb les persones? Com ens va invitar a fer-ho a nosaltres? Per què no hi ha experiènciad’amor, i per tant experiència de Déu i dels altres, que no es realitzi en el nostre cos. Una pregària que ens posi en contacte amb la nostra intel·ligència però no toqui els
nostres sentits, que no deixi rastre en el nostre cor, no entraria en el teixit de l’encarnació, no es traduiria en una manera d’estar presents, de vincular-nos en la realitat per poder-la transformar.


No ens podem relacionar amb Déu al marge del nostre cos, del nostre psiquisme, dels nostres afectes i
condicionaments, perquè és a través del cos que expressem els sentiments, les emocions, els desigs.
Tot el que som està contingut en Ell. Lloar, agrair, oferir-nos, suplicar, intercedir. Tota obertura a la transcendència es realitza en els límits de la nostra corporalitat, a través del que rebem i del que oferim.


És el cos que ens vincula i ens fa capaços d’establir connexions els uns amb els altres. El que veiem, el que sentim, el que toquem, és allò que confirma la nostra realitat i ens fa existir d’una maneraúnica i concreta. Cadascú de nosaltres som “lloc únic de Déu” des del qual Ell es manifesta. La consciència de la nostra pròpia realitat, com a lloc de la presència de Déu, dóna a tota la nostra vida, als nostres gestos més insignificants, un valor incalculable.


“Preneu i mengeu, això és el meu cos.” Jesús no tenia altra riquesa, altre poder, altre do per oferir. El seu
cos era la seva vida, i la va entregar, sencera, sense reservar-se res. Nosaltres rebem el seu cos en l’eucaristia, en la pregària, en la vida, en cada gest d’amor, i podem posar la nostra a les seves mans amb un gest de confiança total, per a oferir-li, conjuntament amb Ell, als nostres germans. Rebem el seu cos amb el desig i l’esperança que penetri tot el nostre ésser corporal, que no quedi en nosaltres cap racó que no sigui envaït per Ell, i siguem els uns pels altres icona de la seva presència que salva i dóna vida.
 

 

Esteve Fernández García,
Rector d’Olesa de Montserrat.