El racó del Mossèn

Aquest espai explica les activitats pastorals de Mn. Esteve, rector.

ACTIVITATS PASTORALS DE MN. ESTEVE

Cada dia: 8.00 Missa a la capella de les Hospitalàries de Martorell. Matins: Assistència al malalts de l’Hospital del Sagrat Cor. Rep visites al despatx.
Divendres: Visites al despatx parroquial d’Olesa de Montserrat.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

LA CREU, QUARESMA DE CADA DIA
En la carta d’aquesta setmana us envio un reflexió que he llegit del P.Anselm Grum, benedictí, que m’ha
semblant molt adient per aquests temps quaresmal.
1.No visquis recordant les creus del teu passat. Hi ha qui viu sempre recordant com
n’ha estat de trista la seva vida, com si, d’aquesta manera, volguessin canviar el passat.
Aquestes creus ja les has viscut. Viu ara les del present. Així no les hauràs de reviure demà.
Perquè les creus que s’accepten amb generositat es viuen i s’obliden. Mai més tornen a fer
mal, mai mes.
2. Tampoc visquis imaginant les creus del demà. Saps com seran? A més, Déu no et
garanteix les forces per dur les creus d’avui i les de demà juntes. Déu dona les forces
necessàries per a les creus de cada dia. Per a les de demà hauràs d’esperar el demà. Viure avui
les creus del demà és dur excés de pes avui. I això s’ha de pagar.
3. Viu les creus reals. No les imaginàries. Molts tenen més creus al cap que damunt de
les espatlles. Però, com que no saben veure la llum, sempre s’imaginen i somien coses. De les
creus d’avui en podràs culpar a algú. De les creus imaginàries, tu seràs l’únic culpable. No
creus que ja n’hi ha prou amb les creus de veritat, sense necessitat inventar-ne de noves ?
4. Les creus són per dur-les damunt l’espatlla. Però millor si les portes dins el cor. T’ho
asseguro. Les creus quan es porten amb el cor pesen molt menys. El cor té més resistències
que les espatlles, per molt fortes que siguin.
5. Quelcom important. No solucionis el problema de les teves creus abocant-les
damunt les espatlles dels altres. Les creus es porten o no es porten. Però les teves creus
només valen per a tu. No estan fetes a mida dels altres. Si estàs de mal humor, per què ho han
de pagar els altres? Si estàs enrabiat i furiós perquè les coses et surten malament, quina culpa
tenen els qui conviuen amb tu. Aguanta’t
6. Ah, un consell. Les creus no es mesuren ni es pesen. Com saps que les teves creus
pesen menys que les del veí? Com saps que les creus del teu veí son més suportables que les
teves? Per què ell camina feliç sota el seu pes? Això no és problema de la fusta de la creu que
sembla més lleugera. És que, possiblement ell hi ha posat més il·lusio, més esperança, més fe,
en definitiva més cor.
Espero que us hagin servit de meditació, sobretot aquells que porteu la creu de la malaltia que de debò
voldríem estar sempre al vostre costat.
 

Esteve Fernández García,

Rector d’Olesa de Montserrat.